El Palau d'Erasme de Gònima

PER SABER-NE MÉS 

• LA BURGESIA: 

Els últims anys del regnat de Ferran VII manifesten l’entrada decidida de Catalunya, i per descomptat de Barcelona, pels camins de la moderna industrialització.

Seguint la tendència general d’altres indrets europeus, aquesta situació propicià l’ascens d’una nova burgesia comercial i financera, convertida amb el temps en grans propietaris urbans que col·laboraren a provocar l’aparició d’una burgesia pròpiament industrial. Entre ells, hi trobem un subgrup especialment significatiu a Barcelona, la característica principal del qual consistia a haver acumulat el seu capital a les colònies. Es tracta dels indians.

Aquests, junt amb la noblesa propietària, forniren l’èlit barcelonina que detingué l’hegemonia del poder comercial i industrial. La consolidació de les noves estructures de poder alterà el ritme de vida en totes les capes socials de la ciutat. En accentuar-se la polarització s’anaren reproduint, al llarg del segle, enfrontaments socials d’importància, si bé globalment s’agafà la via de la modernització.

Ja des dels primers anys, i malgrat les explosions de malestar com ara les que van menar a les bullangues, era evident que Barcelona millorava. Hi lluïen hotels i cafès, però també llibreries i impremtes.

Per tant les dues èlits econòmiques del país eren, per una banda, la burgesia industrial i financera, i per l'altra, l’aristocràcia, propietària per excel·lència, per bé que a casa nostra poc poderosa, no massa diferent de la burgesia i alhora imbricada amb aquesta. Es cert que no tots els qui inegraran aquestes èlits correspoenn al mateix esquema, però si que és cert que tots defensen la propietat, els privilegis i les prebendes que implicava el fet de pertànyer-hi.

En quant a les classes populars les formaven menestrals com botiguers o obrers. Aquestes classes vénen definides comunalment pel treball. L‘espectre era tant ampli que si bé per un costat s’encavalcarà amb la burgesia dominant, per un altre fregarà els grups marginals. Entre aquests, el món obrer hi ocupa un espai important i és fàcil caure en la temptació d’obviar, en parlar-ne, la menestralia i els petits propietaris. Malauradament la manca d’estudis facilita l’oblit i per això sovint trobem explicació més clara d’aquestes classes a la literatura.

Les classes benestants i la burgesia eren persones vinculades a les inquietuds europees. Amb l’anhel de prosperar promogueren un nou moviment urbanístic que reïxi l’enderroc de les murades i a realitzar la transformació moderna de la ciutat mitjançant l’erecció de l’eixample. Durant aquest període de consolidació burgesa i d’assentament de la innovació industrial, s’observa com sorgia d’entre els secors de la menestralia un fort impuls creador que donà ocasió a diversos dels seus membres, per a passar a la petita burgesia i d’allà, a la situació privilegiada dels nous empresaris i fabricants. Acceptant el fet de la desaparició del vell gremialisme, la menestralia fou capaç de fer l’arrencada d’una legió de botigues, petits tallers i activitats diverses que posaran els fonaments d’un dels estaments més vinculats al país i més característics de la Catalunya vuitcentista. Com a pauta general els seus components més característics constituïren un nucli dinàmic i progressista que farà seu un eslògan tan clavaria com el de treball, virtut i progrés.

JOC PALAU ERASME DE GÒNIMA