Les Cases Obreres
2013-05-15 18:52
LES CASES OBRERES
“Aquestes són les cases que va fer construir n’Erasme de Gònima al costat de la seva fàbrica. En aquella dècada era normal voler lligar l’obrer al lloc de treball per l’auge de fàbriques. En Joan i la seva família es van traslladar aquí, ja de gran i a desgrat, quan ja feia anys que ho regentava el nét del fundador. Tot i la revolta, el seu destí i el de la seva família seguia sent el mateix. Les generacions d’obrers i senyors se succeïen.
Bé, salta a la vista la diferència en les condicions de vida que duien els Muns i els Gònima. Els Muns, com la resta d’obrers, només tenien la seva força de treball, que venien a canvi d’un salari. Un salari que tot just arribava per pagar el lloguer i comprar aliment, havent fins i tot incorporat, els salaris dels nens. La dona, mare i mestressa de casa, feia també un munt d’hores, per un salari inferior al de l’home.
Els habitatges eren petits, mal il·luminats, humits, bruts, amb poca intimitat i amb latrines compartides. Hi vivien, avis, pares, fills, néts... La higiene era difícil i escassa, tot i que amb l’ús del sabó, els contagis van minvar una mica.
Respecte l’alimentació, s’havien de conformar amb llegums, una arengada, sardina o tros de bacallà a la setmana i despulles de porc. El salari no els arribava per a més, i les jornades ja eren prou llargues, fins i tot de 14 hores!”
Nosaltres els miravem d’ajudar des de la Casa de la Caritat, però era impossible arribar a tothom. El malestar era creixen i era totalment comprensible...poc a poc anava quallant una consciència de classe, i creaven enllaços de solidaritat mitjançant les mútues o societats d’auxili mutu amb la finalitat d’ajudar els obrers en situacions de malaltia, accident o vellesa... si no fos també per ells, no sé què hagués passat....el què està clar és que tant la burgesia com l’Estat descuidava els seus interessos.”
Reconstrucció d'un habitatge obrer al mNACTEC
Clica aquí per veure la següent parada
