Les Cases Obreres

2013-05-15 18:52

 

 LES CASES OBRERES

“Aquestes són les cases que va fer construir n’Erasme de Gònima al costat de la seva fàbrica. En aquella dècada era normal voler lligar l’obrer al lloc de treball per l’auge de fàbriques. En Joan i la seva família es van traslladar aquí, ja de gran i a desgrat, quan ja feia anys que ho regentava el nét del fundador. Tot i la revolta, el seu destí i el de la seva família seguia sent el mateix. Les generacions d’obrers i senyors se succeïen.

Bé, salta a la vista la diferència en les condicions de vida que duien els Muns i els Gònima. Els Muns, com la resta d’obrers, només tenien la seva força de treball, que venien a canvi d’un salari. Un salari que tot just arribava per pagar el lloguer i comprar aliment, havent fins i tot incorporat, els salaris dels nens. La dona, mare i mestressa de casa, feia també un munt d’hores, per un salari inferior al de l’home.

Els habitatges eren petits, mal il·luminats, humits, bruts, amb poca intimitat i amb latrines compartides. Hi vivien, avis, pares, fills, néts...  La higiene era difícil i escassa, tot i que amb l’ús del sabó, els contagis van minvar una mica.

Respecte l’alimentació, s’havien de conformar amb llegums, una arengada, sardina o tros de bacallà a la setmana i despulles de porc. El salari no els arribava per a més, i les jornades ja eren prou llargues, fins i tot de 14 hores!”

Nosaltres els miravem d’ajudar des de la Casa de la Caritat, però era impossible arribar a tothom. El malestar era creixen i era totalment comprensible...poc a poc anava quallant una consciència de classe, i creaven enllaços de solidaritat mitjançant les mútues o societats d’auxili mutu amb la finalitat d’ajudar els obrers en situacions de malaltia, accident o vellesa... si no fos també per ells, no sé què hagués passat....el què està clar és que tant la burgesia com l’Estat descuidava els seus interessos.”

 

          

                                Reconstrucció d'un habitatge obrer al mNACTEC

 

Clica aquí per veure  la següent parada

PER SABER-NE MÉS:

  • EL MALESTAR I LES REIVINDICACIONS

Els treballadors i treballadores anaven prenent consciencia i s'adonaren que per defensar col·lectivament els seus interessos, i lluitar contra la injustícia social, calia organitzar‐se, ja que l'Estat governat pels propis burgesos no elaborava lleis que garantissin els seus drets bàsics. Com que els treballadors no veien avenços per part dels polítics, s'organitzaren pel seu compte en associacions obreres. El marc legal l'oferí una reial ordre del 1839 que els permetia constituir corporacions benèfiques. A l'empara de l'ordre sorgí, el maig de 1840, la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona, amb tres mil afiliats. El moviment s'escampà per altres poblacions tèxtils ien el 1841 es creà una federació. És reconeguda la primera societat i també la primera associació mútua, societat que ajudava els obrers i obreres malalts, les vídues o els orfes.

Les reivindicacions cercaven la prohibició del treball infantil, la reducció de jornada, l'augment de sou i la protecció davant d'accidents laborals. Però els amos es negaven a establir contractes col·lectius. L'obrerisme barceloní d'a‐ quests anys estava enfocat cap al mutualisme.

En la dècada del 1870, els obrers mes conscients s’havien organitzat: uns participaven en les naixents associacions de treballadors com la Federació Regional Espanyola de l’Associació Internacional de treballadors de caire anarquista i altres als Ateneus obrers. Però la via cap a la representativitat obrera estigué marcat per les dificultats, les persecucions, la resistència i la clandestinitat.

Paral·lelament l'ideari del socialisme utòpic, que s'oposava a l'individualisme del capitalisme i defensava la creació d'una societat basada en la cooperació, va anar calant entre alguns sectors d'obrers, com en el cas dels anomenats "icarians". El cooperativisme català va rebre una gran influència d'aquest ideari. Les cooperatives de consum eren muntades pels mateixos obrers i obreres, ja que així s’intentaven ajudar comprant menjar a preu mes econòmic, per abastir als socis de la cooperativa. Algunes van arribar a ser molt potents, tenir granges pròpies, edificar habitatges, teatre, encunyar moneda pròpia.

                                                                                        JOCS DE LES CASES OBRERES 

 

                                QUANTES DIFERÈNCIES ENTRE LES CASES OBRERES I LES BURGESES ETS CAPAÇ DE TROBAR? 

                                A la imatge podeu veure el contrast entre una vivendra obrera i una burgesa. Quines diferències hi veieu?

                                    
 
 
MOTS CREUATS:
ALIMENTACIÓ DE LA CLASSE OBRERA
 

 

Contacte

Itinerari memòries d'una familia obrera